1881 Discurs de Verdaguer als Jocs Florals

1881 Discurs de Verdaguer als Jocs Florals

 
«Avui, primer diumenge de Maig, i punt per punt en aquesta hora, fa vintidós anys que, al mig d’una rodona de venerables figures de nostre renaixement, se plantava l’arbre benehit de Déu de l’institució del Jocs Florals. “El matarà una gelada”, deien els desconfiats, “el trencarà la primera ventada que vinga de llevant o de ponent”, deien els qui amb mals ulls s’ho miraven; i ni les gelades l’han aturat de florir, ni les ventades de granar. “Demà tocaran a morts –deien altres- per eix nin per qui amb tanta alegria toquen a bateig.” I les campanes no hi tocaren, i l’infant hermós, breçat en un vell escut de nostres comtes, creixia cada jorn més ufanós, i de l’arpa que els trobadors li donaren per a joguina, com la mel d’un rusc, vessaven les cançons per elles mateixes, i cada mes de Maig reverdia amb més ufana en son front la corona gentil de roses i englantines. El nin s’és fet gran.(...)

De l’amor que tenia [Jaume I] a nostra parla benvolguda, què més vos ne diré? En català s’enraona amb el rei de Castella, en català escriu al kan de Tartaria i al soldan de Babilonia; i, traient del seu modest bressol eixa dolça llengua, li lleva, per a fer-la literària, els bolquers que li estretejaven, l’enjoia amb les perles dels dialectes del mig-dia de França, i la parla ell mateix en les Corts de Saragossa, estenent-la amb son exemple per Aragó, Múrcia  i Oriola, com ho podeu llegir ben clar i català en els documents que d’aquells ditxosos temps hi resten (...) i la passeja triomfant al seu costat, com una reina i enamorada, que en sa dolça il·lusió veuria créixer en l’esdevenidor amb sa estimada Catalunya i arribar a ésser la llengua de mig món.»