1905 Manifest de la Lliga sobre l’assalt a 'La Veu de Catalunya'

 
Arran l’episodi del 25 de novembre, amb l’assalt militar a La Veu, i altres establiments periodístics, la Lliga fixa la seva posició i publica el dia 27 mateix, a l’edició de matí, consultable a ARCA a la Biblioteca de Catalunya, un document que reproduïm, normalitzat ortogràficament, que va encapçalat per la nota: «La Lliga Regionista, en vista dels successos ocorreguts, va redactar el següent manifest, que serà traduït a diferents llengües per a ser facilitat la premsa estrangera i a la de Madrid.» La vigília el diari tornà a ser denunciat i funcionaris del jutjat va a recollir exemplars a la redacció i a la impresa però en troben cap. La Veu del dia 27 anuncia la sortida a Madrid del senador Maluguer i el marquès de Camps acompanyats de Cambó. Al matí als locals de la Lliga, plens de gom a gom, s’anuncia que els parlamentaris aniran a protestar del «monstruós espectacle que s’oferí a tot Barcelona al veure atropellar domicilis en presència de les autoritats civil i militar». Informen de la «forta i general xiulada» a la Rambla, a un batalló d’infanteria que transitava. Finalment de la dimissió de l’alcalde de Barcelona Bosch i Alsina pels lamentables esdeveniments i del suport d’altres entitats catalanistes, àdhuc republicanes.

«Catalans: La nostra terra es troba en un d’aquells moments decisius en la vida dels pobles, en que de l’orientació que prengui en pot dependre el curs de la seva història.

La Lliga Regionalista no té necessitat de repetir el que creu i el que demana. En ella hi estan aplegats una munió de catalans plens d’amor a Catalunya i convençuts de sos drets i de la necessitat de son reconeixement per al desenrotllo de sa futura vida, que han conservat constantment la fe en la possibilitat de veure realitzades les seves patriòtiques aspiracions dintre de l’Estat espanyol. Amb la bandera ben alta ha lluitat sempre i ha guanyat moltes vegades, i una esplèndida manifestació de la voluntat de Barcelona demostrà, fa quinze dies, la confiança que en sos homes i en sos procediments de dignitat i legalitat té l’opinió de la gran capital catalana.

Una política incomprensible en qui no fos mestre en l’art ben trist de perdre pobles, sembla empenyar-se en contradir la nostra obra de pau i de cultura. A la lluita legal dels pobles civilitzats s’hi oposen procediments de violència; i el Govern i sos delegats, els primerament obligats a ajudar-nos en nostra patriòtica empresa després d’haver donat per mortes les nostres aspiracions i per indignes d’atenció les nostres queixes, quan els ànims estaven tranquils, exasperen ara a l’opinió catalana amb complicitats vergonyoses, en aconteixements que en lloc més d’Europa se tolerarien.

No volem saber a on se vol anar amb aquesta política. Però és precís haver de dir que gran part de l’opinió l’acusa de voler convertir en separatistes a les aspiracions catalanistes, pensant així ofegar-les violentament.

Si no és així, ho sembla. El separatisme té son focus en els centres ministerials i la Lliga Regionista té de denunciar-lo. Però si és que es vol repetir amb Catalunya el cas criminal i vergonyós de Cuba entregada a l’estranger per no donar-li l’autonomia legalment demanada, si és que es vol seguir francament una política de repulsió i de violència; si és que es vol desautoritzar davant dels seus conciutadans als elements catalanistes que conservem encara la fe en la possibilitat de salvar a Catalunya dintre d’Espanya, la Lliga Regionanislta no ho consentirà sense refugir tota responsabilitat davant dels catalans, de tots els espanyols i d’Europa entera.

Si prosperés l’obra funesta per a Catalunya i per a Espanya que malvadament se prepara, la Lliga Regionista, fidel sempre a ses idees, veuria fracassada la seva obra, però amb la consciència tranquil·la després d’haver complert amb son dever amb dignitat i amb patriotisme. Els criminals contra la Pàtria i contra la Humanitat foren els que tenint a les seves mans la salvació de tots no sapiguessin aprofitar-la per ineptitud o per malícia.

Barcelona, 26 de novembre de 1905.

El president: Albert Rusiñol - El vicepresident primer, Raimon d’Abadal - el vicepresident segon, Francesc Cambó - El tresorer, Josep Pardo - el secretari, Pere Rahola Molinas - Joan Aludí, Josep Bertran i Musitu, Martí Castañeda, Lluís Duran i Ventosa, Carles de Fortuny, Josep M. Mas i Cuadros, Cebrià Pages, Bonaventura Maria Plaja, Enric Prat de la Riba, Francesc Puig i Alfonso, Jaume Pujol Xicoy, Josep Ribas i Serra, Salvador Roca Ballbé, Ferran de Sagarra, Jaume Serra i Dachs, Sebastià Torres, Miquel Valls, vocals.»

Deixeu el comentari

Comproveu que introduïu la informació necesària marcada amb (*). No es permet codi HTML.