1915 Article d’Antoni Rovira i Virgili durant la I Guerra Mundial

1915 Article d’Antoni Rovira i Virgili durant la I Guerra Mundial

 
Antoni Rovira i Virgili és el 1915 un reputat periodista i alhora la seva dimensió política, de referent del republicanisme catalanista, té un alt nivell de seguiment i adhessió en els ambients populars i especialment en els àmbits avançats per la seva gran constància en la projecció del seu pensament. Participa en moltes publicacions i a la revista aliadòfila Iberia desenvoluparà una notable acció en pro de la divulgació dels seus ideals. Així «Ideari de la guerra: l’hora dels pobles» és exponent nítid d’quest posicionament pro aliat.

«Per damunt la terra envermellida d'Europa passen ara els ideals nacionals, cavalcant en els cavalls de batalla. Sona per els pobles l'hora de la llibertat, de la unitat, de l'engrandiment, de la glòria definitiva. El món és esqueixat i cau la pluja de foc, seguida, sobre les ciutats i els camps i els vilatges. Això és grandiós i horrible. Això és un part.

 La guerra actual no és una guerra més. És l'ultima guerra gran. Els vencedors no obtindran una victòria interina, susceptible d'ulterior anul·lació, sinó una victòria decisiva i final. Quan en 1848, el general rus Pascevic, després de derrotar els hongaresos, digué a Nicolau I: “L’Hongria està als peus de Vostra Majestat”, el Tsar exclamà: “Quan temps durarà aqueix sorgit?” I bé: aquesta vegada no es tracta de sorgits militars i diplomàtics que es cusen i es descusen successivament. Es tracta d'establir un règim internacional sòlid i durador.

Al vostre voltant hi ha gent covarda i baixa que no sap fer altra cosa que plànyer hipòcritament els pobles bel·ligerants, ponderant amb veu llastimosa la sang i les vides que es perden, les destruccions que esdevenen, les dolors i les misèries de la mai vista pugna. Ai, amics, que inconscient i cega és aqueixa gent planyívola i ploraire! Dura, cruelíssima és la prova que passen els qui lluiten. Però, ¿és una dissort per a tots ells la guerra que presenciem? La pau i la justícia conquerides, el millor món creat, no seran per als lluitadors una magnífica recompensa? La sofrença present, ¿no els portarà la glòria immusteïble i el camí franc per a son amplíssim desplegament futur?

“Pobre gent!”, es diu per aquí parlant dels qui lluiten. Nosaltres creiem que la pobre gent, és la gent neutral, que guaita la guerra amb ulls estúpids d'incomprensió, i no hi vol veure més que dolors, mortaldat i ruïnes. La pobre gent és la que no capeix la magnitud ni la transcendència deis esdeveniments i es creu que la neutralitat és el bé suprem a que pot aspirar un poble en aquests dies tempestuosos. La pobre gent és la que no s'adona dels gravíssims problemes plantejats, els quals afecten tant els neutrals com els bel·ligerants i no pensa en l'asfixia econòmica que patiran a l’endemà de la guerra els pobles que avui la miren amb els braços plegats i amb esperit lleuger ple de descurança.

Aquests, aquests pobles són de plànyer més que cap. Hauran estalviat sang; però hauran preparat la futura misèria. I mentre els bel·ligerants, després d'una ràpida convalescència, entraran en un nou període d'esplendor i de força i es gaudiran dels avantatges que en els jorns de la guerra hauran conquerit, veurem decandir-se i ofegar-se altres pobles que avui es consideren feliços en mig de la seva passiva neutralitat.

Des del punt de vista espiritual i moral, a nosaltres ens revolta la calma tranquil-la, la indiferència baixament burgesa que serva tanta gent d'Espanya davant la major guerra de tots els temps. Espanya està plena d’una gent sense ànima, d'una població vegetativa que no sent la vibració intensa de l'hora que passa. Una hora única, que la humanitat mai havia vist i que no veurà mai més!

Aimons ce que jamais on ne verra deux foix, va dir el poeta. Però en aquesta península de la neutralitat a ultrança, dins aquesta pintoresca Arca de Noé de que ha parlat el bíblic senyor Dato, la gran majoria no s'ha adonat de l'altíssima valor de la guerra ni de les seves conseqüències immenses i ineludibles. L'hora dels pobles passa. Els que volen la llibertat, la glòria, el demà segur, poden avui guanyar-s'ho. Els que no volen ni desitgen res, es guanyaran una mortalla.»

Antoni Rovira i Virgili: «Ideari de la guerra: l’hora dels pobles», Iberia, 8 (29-VI1915). Rep. a Joan Safont: Per França i Anglaterra: la I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, Barcelona, Acontravent, 2012.y

Deixeu el comentari

Comproveu que introduïu la informació necesària marcada amb (*). No es permet codi HTML.