1936 Companys protesta del desordre a la reraguarda

1936 Companys protesta del desordre a la reraguarda

 
El 27 de desembre del 1936 la persecució política i religiosa a la reraguarda republicana segueix activa. La massa social catalana comença a reaccionar i un dels primers trets serà fer visible la seva força. L’acte, al Palau de Belles Arts,  s’omple de gom a gom. Les imatges de La Humanitat i els altres diaris seran espectaculars per les multituds de banderes, pancartes i grups arribats d’arreu. Companys pronuncia un raonat i, rar en ell, llarg discurs, que serà editat en diverses llengües. Quatre mesos després tindran lloc els anomenats fets de maig que significaran l’aturada definitiva dels incontrolats. Companys diu prou al bandidatge i al desordre a la reraguarda alhora que fa una promesa de lluita i de victòria.

«És necessari posar ordre en aquesta xarxa confosa de Comitès, Juntes i activitats inútils i pertorbadores i bandejar als aprofitadors... (El públic, altra vegada dempeus, esclata amb una ovació trepidant.) Cal bandejar la genteta que ha trobat un fàcil modo de viure en el confusionisme i la desorientació dels primers moments i que portarien a la ruïna i al descrèdit la nostra economia. I s’han d’acabar absolutament, inexorablement les bandes i els grups, els gàngsters i els aventurers que imposen el terror (gran ovació), puix que hi uns Tribunals populars als que està encomanada la severa funció de la justícia revolucionària i el terrorisme incontrolat i salvatge  crea un ambient de desencís i de pànic que és sembradura de feixisme i que allargaria la guerra que estem sostenint i que és l’objectiu primer, puix sense la victòria en el camp de batalla tot estaria perdut i caurien en el més  profund de la més vergonyosa ignomínia (Aplaudiments) (...) La guerra i el front de guerra obliga a sacrificis ocults i a una tàctica metòdica i d’etapes. Però si no es posés remei als inicis de descomposició que en alguns aspectes apunten, tot quedaria compromès, i cal ja fer-se la resolució categòrica de posar fi, de remeiar amb la necessària energia, les fallides i les morbositats que puguin comprometre la glòria i l’honor d’aquests moments enormes de la vida de Catalunya i de la República. El bandidatge i il’impunisme del que encara queden alguns vestigis han d’ésser extirpats i s’ha de posar fi a l’alegre disbauxa del desordre de la reraguarda, a les audàcies dels valents de l’endemà, del dia de la victòria. (Grans aplaudiments.) (...)

 I ara amics meus, acabaré repetint un nom com no n’hi ha d’altres. Ell ens portarà a la victòria exterior i a la responsabilitat interior. És un nom gloriós, pletòric d’energies, que té les portes obertes a totes les ànsies del futur. Ell ho salvarà tot i ens donarà força, i ho restablirà tot i ens donarà pau. Aquest nom és una realitat –un símbol- i una glòria. L’hem de clavar al nostre cor  i l’hem d‘escriure a tot arreu com una bandera i una consigna. És aquest: Catalunya!»

Lluís COMPANYS: Discurs, Full Oficial del Dilluns, (28-XII-1936), rep. a Tercer aniversari de la mort de Francesc Macià, Barcelona, Comissariat de Propaganda, 1936.

Deixeu el comentari

Comproveu que introduïu la informació necesària marcada amb (*). No es permet codi HTML.