Josep Carner

1948 Discurs de Josep Carner las Jocs Florals de la llengua catalana (París, 1948)

 
Josep Carner, poeta excels, fi traductor, escriptor de domini absolut de la llengua assumí una fidelitat obsessiva per Catalunya. De diplomàtic passà a exiliat. Assumí amb dignitat el paper de l’escriptor que manté la llengua i la identitat en terres estranyes. Ho palesem en els seus tres grans discursos dels Jocs Florals (Mèxic, 1942, París, 1948 i 1959). Reproduïm part del qui pronuncià a París en un moment que s’albira que l’exili serà llarg per la passivitat de les democràcies occidentals davant la dictadura espanyola.

«Els Jocs Florals de Barcelona en llur segona època (és a dir, des del 1859), propagaren l’esperit d’una renaixença literària que acabà traspassant de molt les fites d’un concurs. Foren precursors i, a llur manera, responsables d’una rica consciència col·lectiva, de la creació o del rejoveniment d’institucions de cultura, i àdhuc d’una represa política. Fets recents, però, ens recorden el propòsit funest del primer Borbó d’Espanya: en el seu ideal, en el seu esperit, en el seu dret, delenda est Catalonia. Coneixem tots els perjudicis, tots els desastres consecutius a un tal programa; en coneixem igualment la desfeta i la vanitat finals. Per la nostra part, nosaltres, catalans de l’exili, hem volgut continuar, i cada cop en una nova gran ciutat, aquests Jocs Florals de la nostra llengua, ben afalagats de gaudir aquesta vegada de la suprema hospitalitat de París. Restem fidels a la nostra festa patriarcal, i venim a reiterar, a l’ombra d’aquesta alzina, els nostres juraments i les nostres esperances. Estem emparaulats, i això mai no prescriu. Som dels que no es donen.

En aquestes celebracions de l’exili, l’esperit sobrepassa la lletra, la inspiració es revela més profunda i rica que no pas l’espectacle. Remoguts de la nostra terra, ens en creiem més senyors que no pas qui l’envolta de muralles i fossats. Inermes, gosem ésser insurgents. Perseguits, arborem senyals de victòria. Fins i tot si el món no té actual esment dels millors baluards de la pau, creiem en la necessària permanença dels drets, en la interacció de totes les causes de llibertat i d’humanitat. A l’endemà de tants de sofriments, és tal vegada fadigós, que us repteixin que si l’amenaça cada vegada renaixent, no és encalçada per tot arreu, tot és en perill. Tal vegada hi ha una mena de repòs a ignorar que el crim continua a l’aguait d’aquest abandó, d’aquesta fretura d’un bon son.

Que ningú no pensi que la nostra insistència vingui d’una mena de fanatisme. No és pas del nostre costat que es fan paleses l’eixorquia, la inhumanitat. Per a nosaltres, mai la divisa dels Jocs  Florals de Barcelona no ha estat tant vital: Patria, Fides, Amor.»

Josep Carner: Discurs presidencial a Germanor (XII-1948); rep. a: Prosa d’exili (1939-1962), Barcelona, Edicions 62, 1985, (L’Alzina, 3).