1963 Declaracions de l’abat Escarré a Le Monde

1963 Declaracions de l’abat Escarré a Le Monde

 
El 14 de novembre de 1963 Le Monde publicava unes declaracions de l’abat Escarré en les quals hi havia una profunda crítica contra la dictadura franquista que proclamant-se cristiana estrafeia els principis constitutius del respecte a la diversitat que tantes vegades havia proclamat l’Església. Sota els titulars “Le régime espagnol se dit chrétine mais n’obéit pas aux principis de base du christianisme”, “Pas de justice sans liberté”, “Le peuble doit pouvoir choisir son gouvernement”, “Nous sommes Espagnols non Castillans” i “Le concile nous place face à la réalité” J. A. Novais va publicar en portada i a l’interior un dels documents més punyents contra la política franquista antidemocràtica i anticatalana. Aquests dies han tingut lloc els actes de reconeixement al gest de l’abat Escarré i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha editat un quadern amb textos sobre l’episodi i les declaracions íntegres. En reproduïm un fragment  central:

«Som espanyols, no castellans

     - Els monjos de Montserrat estant editat, en català, una Bíblia monumental. L’edició popular de l’encíclica “Pacem in terris”, en llegua catalana, ha arribat, en dos mesos, a una venda de cent mil exemplars! La llengua catalana sembla que representi un problema per al govern, que prohibeix els diaris en aquesta llegua. Dom Escarré ens parla d’aquest  “problema”.

     - Catalunya és un dels típics exemples al qual es pot aplicar l’encíclica, en el que es refereix a les minories ètniques. L’estat ha d’afavorir aquestes minories i la seva vida cultural: el règim dificulta l’expressió de la cultura catalana. Fent ús del dret de petició reconegut per la llei, jo mateix, amb altres cent persones, vàrem escriure una carta, fa alguns mesos, al vice-president del govern, general Muñoz Grandes, demanant-li plena llibertat per la cultura catalana; fins ara no hem tingut cap resposta.

     - L’Abat ens indica: “Era el nostre dret com a catalans. Ara l’home que us parla, és l’home d’Església, ja no és el català per a qui defensar la llengua no és solament un deure però ben bé una necessitat quan la llengua es perd. També la religió tendència a fer-ho!, ja ha passat en altres llocs...»