Pau Casals

1971 «Jo sóc català». Parlament de Pau Casals a les Nacions Unides

 
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau al món i per la justícia i la llibertat a Catalunya. El 1971, en reconeixement a la seva actitud i trajectòria, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals pronuncià agraïnt aquesta distinció, i la seva posterior interpretació del Cant dels ocells, són un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana. Esdevenen igualment un episodi estel·lar de la projecció catalana internacional. Casals, amb 95 anys mostra una energia i vitalitat al servei de Catalunya admirable. Interpretà una peça, no del seu repertori sinó del poble català, popular, anònima, i la convertí en la mel·lodia catalana més impactant del segle XX i també la més repetida en moments tristos o joiosos.  

«Aquest és l'honor més gran que he rebut a la meva vida.

La pau ha estat sempre la meva preocupació més gran. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare —una dona excepcional, genial—, quan jo encara era noi ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

A més, jo sóc català. Catalunya avui són unes províncies d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En aquell temps —el segle XI— totes les autoritats de Catalunya es van reunir-se a Toluges —avui França però aleshores Catalunya— per parlar de pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, contra la guerra.

Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que hem sento tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Per això les Nacions Unides, que es dediquen únicament a l'ideal de pau, estan en el meu cor, i tot allò referent a la pau va directament al meu cor. (Pausa i agafa el violoncel)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català titulada El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant per l’espai: «Peace!, Peace! Peace!» (Pau!, Pau!, Pau!). I és una melodia que Bach i Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya.»

Pau Casals

Pau Casals, escrits i discursos: Pau, pau i sempre pau!, «Clàssics de la pau i de la no violència, 2», Barcelona, Angle editorial i Institut Català Internacional per la Pau, 2010.