Josep M. Poblet

Josep M. Poblet

Escriptor (Montblanc, 1897 – Barcelona, 1980) que mantingué una molt alta vinculació amb la història des d'una vinculació divulgativa elaborada tanmateix sense una base acadèmica, atesa la seva formació autodidacta que suplí amb una gran facilitat narrativa. El gruix de la seva obra és biogràfica, un gènere al qual la historiografia catalana no ha fet massa atenció tot i que  darrerament disposem d'excel·lents treballs.

L'obra de Poblet entraria a cavall de la producció literària i la divulgació històrica i comprèn un conjunt molt gruix i bigarrat que abasta des de les Memòries d'un rodamón (1976) fins als llibres de viatges com De Barcelona a l'Havana… passant per Darnius (1942), Terres d'Amèrica (1944), Tres mesos i un dia a Nova York (1947), Estats Units (1956), Pobles d'Amèrica (1957), Àfrica i Amèrica (1970) que tenen un bon interès per acostar-se als trets més remarcables d'altres indrets siguin la capital d'Occident o de la Conca de Barberà. Del seu Montblanc nadiu passà a Barcelona des d'on feu un periple arreu que el porta per Cuba, Mèxic, Estats Units tot visitant França, Madrid, etc.
De tornada s'implicà en política afiliant-se a ERC des de la seva fundació participant sempre fidelment. De tornada a Montblanc fou delegat de Nostra Parla i fundà la Joventut Nacionalista. Durant la guerra civil participà al Tribunal de Cassació de Barcelona, presidit per Josep Andreu i Abelló, també montblanquí i anà a l'exili on col·laborà intensament en les revistes i editorials de Mèxic i França en la dècada que hi residí.
Durant l'exili a Mèxic s'implicà en l'Orfeó Català i la seva revista. Publicà la novel·la Retorn (1942) sobre un tema recorrent d'aquest món.  Retornà a Barcelona el 1948 i participà en activitats teatrals, editant tres obres i escrivint-ne diverses de ls quals una quinzena les arribà estrenar tot i que han romàs inèdites. El teatre li interessà molt i com havia fet abans de la guerra s'hi vinculà des del 1923 fins el 1967 que són les dates extrems que hem vist d'estrenes de les seves obres.
El gruix de la seva activitat, tanmateix, fou la col·laboració en les diverses publicacions que anaven apareixent i escrivint, molt i molt, sobre diversos autors. De caràcter jovial i bonhomiós fou sempre un participant de les activitats culturals de la represa. Durant la transició torna a la política i fou diputat per ERC presidint, per raons d'edat, el 1980, el Parlament català to i que la seva principal activitat pública era l'escriptura de biografies.
La producció de Josep M. Poblet vinculada a la història, a més dels seus llibres de memòries i els estudis sobre la seva comarca, La Conca de Barberà (1961), Montblanc (1971) o Aquell Montblanc (1975) són les semblances biogràfiques, molt desiguals i elaborades amb una meteodologia molt similar d'aproximar-se al personatge a través de les opinions d'altri i amb la pròpia obra.

També conreà l'estudi històric, de temàtica ben diversa i amb un to igualment descriptiu. D'aquests remarquem Les arrels del teatre català (1965), Els precursors de la Renaixença (1968), Catalunya 1833-1913. Una panoràmica amb el teatre i els Jocs Florals (1969), El moviment autonomista a Catalunya dels anys 1918-1919 (1970), Aquell any 1917… (1971), Història bàsica del catalanisme (1975), Els darrers temps de la Generalitat i la República (1978), Història de l'Esquerra Republicana de Catalunya 1931-1936 (1976)… que conformen una obra de projecció, de divulgació típica de la seva personalitat: acumulació de materials i que si bé, en algun cas, són fruit d'investigació, no segueixen normalment les habituals pautes dels treballs de recerca que ens acosten a una temàtica amb la consulta màxima de bibliografia i de fonts arxivístiques especialment construint un treball que aspira a ser una monografia de recerca plena. No és el cas de Poblet el gran mèrit del qual és l'aproximació a una temàtica, la divulgació, tanmateix en temps difícils i sempre amb la voluntat d'acostar-se a episodis i personatges importants i desconeguts dels quals vol elaborar un treball que ens permeti de fixar la mirada de prop. Aquest, sens dubte, és el gran mèrit de l'obra de Poblet.

Més interès tenen algunes de la seva vintena de biografies. S'ocupà d'Enric Borràs (1963), Aribau (1963), Joan Capri (1964), Frederic Soler "Pitarra" (1967), Guimerà (1967), Prim (1975) Jaume Carner (1977), Clavé (1973), Gaudí (1973), Rusiñol (1966), Rafael Tasis (1967), Jaume Aiguader (1977), Marcel·lí Domingo (1978),Robrenyo (1980)…

Les de Pitarra, Tasis i Aiguader són, sens dubte, al nostre parer, les més rellevants per les aportacions que en fan tot i què és clar quan apareixen tesis doctorals la feina feta resta en un pla discret. Notable impacte van tenir la biografia de Prim, presentada per J. Faulí el 1975 a la Sala Claret i editada, com bona part de la seva obra per Pòrtic i que fou la primera obra en català sobre el reusenc militar biografiat també, a fons, per Pere Anguera.

Aportació d'un nom desconegut és la d'Antoni Gusart, un pioner de l'oberisme (1971), Una altra biografia important fou la de Companys (1976) que seguia un treball anterior Els quatre presidents (1976) i que fou un èxit editorial rellevant en ser la primera biografia comercial publicada a l'interior. Aquesta assolí un gran impacte i és una síntesi de la bibliografia editada fins el moment aplegant també, com en altres, uan vida en compendis breus, escrits sovint apressadament però sempre amb un estil àgil que presenten la particularitat d'esdevenir el primer punt de contacte del gran públic amb els dirigents, escriptors i artistes d'una generació a la qual Poblet volgué projectar socialment i dedicà pràcticament la seva vida al conreu de les biografies catalanes.

Deixeu el comentari

Comproveu que introduïu la informació necesària marcada amb (*). No es permet codi HTML.